El dia de Reis és un d’aquells dies que voldries no haver de sortir de casa, i menys encara per assistir a segons quins espectacles. El que havia de ser un acte senzill acompanyant Ses Majestats als hospitals i residències de Tortosa, es va convertir en una experiència desagradable per culpa d’un grup polític que encara no ha acceptat que ara són a l’oposició.
A la nit de Reis vam deixar-ho tot preparat per anar rebent, al dia següent, els nostres nets i nebots i gaudir d’uns rostres de felicitat i emoció, tot i veure’ls buscant a cadascun la targeta amb el seu nom i el seu regal.
No vaig poder fer-ho.
Em vaig llevar més aviat del que tocava, al ser festiu, per dutxar-me, prendre un ràpid cafè amb llet, fer quatre likes a l’Instagram i Facebook i donar una trista mirada al racó on estaven els regals dels més petits de la casa, abans de pujar al cotxe i baixar cap a Tortosa.
Començava un frenètic matí. Començava una autèntica cursa, tants de cops repetida en el dia a dia, de la meva vida política i que, tot i els anys, mai podré arribar a entendre, comprendre ni acceptar. Unes actuacions ridícules i esperpèntiques.
La cursa que els vull explicar és la d’acompanyar els Mags en les seves visites a uns llocs emblemàtics de la nostra ciutat, on uns malalts o unes persones ingressades reben la salutació de Melcior, Gaspar i Baltasar, els seus somriures i els seus caramels. Acte que hauria de ser en la tranquil·litat, silenci i quietud que els llocs visitats i aquestes persones es mereixen o es mereixerien.
Doncs no. Va ser una cursa per situar-se en els primers llocs i sortir al davant a la fotografia, sense respectar ningú, i pujant o baixant on no els corresponia.
Vam visitar la Clínica Terres de l’Ebre, l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, la Residència Sant Miquel Arcàngel, la missa a la Capella dels Reis de Bítem, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, la residència L’Onada… i arreu el mateix. Bé, a alguns llocs molt més.
Desbloquejar sistemes amb codi de seguretat d’algunes portes, colar-se per aquella porta i entrar a habitacions a saludar els malalts allí ingressats, i fer-se alguna fotografia. Tot molt trist. No, no m’ho ha contat ningú. Ho vaig veure amb els meus propis ulls.
A la capella dels Reis, els organitzadors inviten públicament a signar al llibre d’honor als Mags, alcalde de Tortosa i alcaldessa de Bítem. Com no es devien sentir còmodes, algunes i alguns dels acompanyants polítics van pujar a signar. Encara no devien estar el suficientment contents amb l’espectacle que ens havien proporcionat, durant aquelles poques hores del matí.
Tot el que els explico ho vaig viure en directe fins a l’ermita dels Reis. Allà vaig prendre la determinació de no acompanyar als Mags a cap altre lloc. L’espectacle viscut era superior als meus principis.
Entendran que he contat el que vaig veure amb els meus ulls, i tot això que dic ho van fer des d’aquell grup polític que sempre parla malament de l’actual govern, aquell grup polític que sempre tot ho ha fet correctament, aquell grup polític que van tots plegats arreu, buscant la fotografia, el petó i des del 6 de gener del 2025 a obrir els sistemes amb codi per entrar on no poden d’un hospital municipal. Trist, molt trist.
Algú es va merèixer una bona carretada de carbó el dia de Reis… Vaig marxar i vaig anar-me’n a casa. D’on no hagués hagut de marxar. Afortunadament, encara vaig tenir la sort i goig de veure com dos nets venien a buscar el seu regal…
